Realitat i ficció a La Terapeuta


Tender is the nightNi jo mateix sé fins a quin punt arriba la realitat i la ficció a la meva novel·la La terapeuta, ni en cap altra.

La frontera entre realitat i ficció, des del meu punt de vista, s’hauria de revisar després dels últims avenços de la neurociència. Avui sabem que el cervell percep exactament igual una fantasia que una realitat, el que la persona imagina que el que té davant dels nassos.

Es veu clar al cinema. Com a espectadors, de tant en tant desconnectem de la pel·lícula; sortim del que tècnicament s’anomena un estat modificat de consciència. Però durant la resta de la pel·lícula (si la pel·lícula és bona) empatitzem tant amb els personatges que sovint se’ns accelera el pols. O ens espantem, o plorem amb els personatges. Durant bona part del temps de visió d’una pel·lícula o d’una sèrie o de lectura d’una novel·la, ni el nostre cervell ni el nostre cos accepten que allò és una irrealitat.

Fa ja uns anys que s’ha demostrat científicament que per al cervell no existeix diferència entre realitat i ficció, i tanmateix els escritpors seguim fent aquesta distinció, fins a l’extrem que n’hi ha que afirmen escriure mentides.

Hi estic en desacrod. Escrivim realitats.

Enviar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *