Massa pantalletes


pantalletes 2A La terapeuta, un dels protagonistes afirma que les nostres ments estan sobrecarregades de tanta informació. Hèctor Amat, actor, veu des de l’escenari del teatre les pantalletes del públic encentent-se, apagant-se. Decideix fer dejuni de notícies, i de tecnologia. Estar connectat tot el dia no pot ser bo.

Llegeixo a El Periódico unes declaracions del  cineasta Spike Jonze que em criden l’atenció. En l’última dècada les nostres vides han fet un gir, afirma Jonze. El nombre d’imatges que consumíem al llarg de tota la vida fa 200 anys és el mateix que consumim al dia actualment. “La tecnologia és essencial en el nostre dia a dia, i ens està deixant enrere”.

“En quin sentit?”,  li pregunta l’entrevistador.

(Spike Jonze acaba d’estrenar la pel·lícula Her. Em va agradar molt una de les seves pel·lícules, Com ser John Malkovich).

I Jonze respon que la nostra psique, indivudual o col·lectiva, no avança tan de pressa. Els nostres avantpassats vivien en aldees i podien parlar amb els ancians, o amb els capellans, i disposaven de tot un sistema de suports. “Ara només tenim el nostre smartphone, o la nostra tauleta”, afirma. I segueix: “La nostra vida es redueix a enviar i rebre textos o e-mails; és massa flux d’informació. Ja no anem a còctels ni de sopar amb la família. La tecnologia hauria d’estar al nostre servei, i no al revés”.

Crec que Jonze només s’equivoca en una cosa: als sopars i als còctels sí que hi anem… però mirant la pantalleta tota l’estona.

Enviar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *