L’instant etern


12751945_xlL’instant etern es troba en el present. Rares vegades vivim i experimentem el moment present. La nostra atenció va i ve, com un pèndol, del passat al futur. C.S. Lewis va escriure que l’instant present és el moment en què el temps humà està connectat amb l’eternitat.

L’antropòleg Josep Maria Fericgla em va dir un dia: “La força del present és un bé disponible, passi el que passi fora d’un mateix. Dirigeix la teva atenció a l’ara i aquí, i encara que només ho aconsegueixis dos segons ja és una experiència sòlida”.

Susan Blackmore, catedràtica de Psicologia de la Universitat de Bristol, explica com va començar a dirigir la seva atenció a l’únic que tenim, el moment present. D’entrada, quan s’ho va plantejar com a pràctica, va pensar que era “aterridor”. Volia dir renunciar a moltes coses; de fet, pràcticament a tot. Volia dir que no pensaria en el moment següent, que no es submergiria en el que acabava de fer, que no pensaria en el que podia haver dit, ni imaginaria una conversa que podria tenir més tard, ni esperaria amb impaciència els caps de setmana…

Va practicar intensament durant set setmanes. Gran part del procés va consistir a renunciar i deixar anar. Quan la seva ment es desviava del món circumdant cap a pensaments sobre el passat o el futur, una veueta interior deia: “Torna al moment present” o “deixa-ho anar” o “deixa-ho estar”.

Va descobrir que tots els interminables pensaments sobre el que acabava de fer i el que es disposava a fer no eren necessaris per viure. I feien molt més complicada la vida. “Em sorprenia haver malgastat tanta energia mental quan se’n necessita tan poca”.

I el més important va ser descobrir que el moment present sempre estava bé. Aquesta idea alliberadora va arribar a ella gradualment. Una vegada darrere l’altra, va adonar-se que els seus problemes estaven en els pensaments, no en la situació immediata.

“Podia avorrir-me o posar-me nerviosa mirant d’encaixar amb les altres mares al jardí d’infància, però el so dels nens jugant i la porta del jardí estaven bé. Podia córrer per pujar a un autobús preocupada pel que passaria, però, quan corria, els peus i les escenes que s’esdevenien estaven bé”.

El que practicava Blackmore era la meditació de l’atenció plena. La meditació que es pot practicar en qualsevol moment del dia, fem el que fem: mentre escoltem una conversa, mentre freguem plats.

Quan s’ensenyarà meditació a les escoles? D’entrada, milloraria, i molt, la capacitat de concentració dels més joves. Hauria de ser assignatura obligatòria.

Enviar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *