No estem determinats pels gens


DSCF2324 copia

 

Una de les preguntes del milió: per què no s’investiga més, molt més, l’anomenat efecte placebo. Hi ha malalts que es curen creient que estan prenent un medicament quan en realitat estan prenent substàncies sense cap poder farmacològic, com ara aigua o sucre. Malgrat que als seus assajos constaten l’efecte placebo cada dia –de vegades en percentatges molt alts– les companyies farmacèutiques no l’investiguen. “Potser no se’ns ha dit tota la veritat sobre el tema”, afirma el neurocientífic Joe Dispenza, amb qui dimarts passat vaig tenir el plaer de conversar a la Casa del Llibre de Barcelona, presentant el seu últim llibre El placebo eres tu (Urano).

Fa 5 anys vaig publicar una novel·la, El silenci (Destino), en què una dona, Umiko, es volia curar d’un càncer amb la ment. Més d’un i de dos crítics van dir que la novel·la els havia agradat però van afegir que era inversemblant que algú es volgués curar amb la ment (la novel·la estava basada en fets reals). Doncs bé, l’altre dia vaig dir a Joe Dispenza, mentre passejàvem per la Rambla de Catalunya: “si la meva historia era inversemblant, això teu és ciència ficció”, i vam riure una bona estona.

Dispenza té documentats centenars de casos que demostren curacions contra tot pronòstic. De bastants d’aquests casos, en parla al seu llibre. Malalts que han sanat pensant diferent. Sentint diferent. Creant el que ell anomena “un nou estat de l’ésser”.

Als seus tallers mesura aquests canvis, juntament amb altres científics: de vegades tenen lloc remissions espontànies en qüestió de segons, i algú, per exemple, deixa d’anar en cadira de rodes com per art de màgia.

“Els pensaments modifiquen el cervell i el cos”, afirma el doctor Dispenza. Els pensaments, acompanyats d’emocions elevades, poden activar nous gens. Basant-se en els últims descobriments de l’epigenètica, Dispenza diu que no estem determinats pels nostres gens, contràriament al que ens han dit.

“La majoria de la gent –afirma– té la falsa idea que el nostre destí genètic està determinat i que si hem heretat els gens que ens fan vulnerables a determinats càncers, cardiopaties, diabetis o qualsevol altre trastorn no hi podem fer res. Els mitjans de comunicació abonen aquesta idea suggerint-nos una vegada i una altra que determinats gens provoquen aquesta o aquella malaltia. Ens han programat per creure que som víctimes de la nostra biologia”. I res més lluny de la realitat. Aquesta visió està obsoleta. Podem activar nous gens, i curar-nos, afirma, contundent, Dispenza.

Com escriu Ernest Rossi a La psicologia de l’expressió genètica, “els nostres estats mentals subjectius poden modular l’expressió genètica per optimitzar la nostra salut”. En lloc de veure els gens com tauletes de pedra on s’ha esculpit el nostre destí, és millor considerar-los com biblioteques enormes plenes de possibilitats.

Enviar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *