Deixar de pensar


Deixar de pensarA La terapeuta, al protagonista, Hèctor Amat (abstemi) li agradaria beure per deixar de pensar.

Hèctor Amat no es droga, però està a favor de totes les drogues, perquè són una forma d’anar més enllà del pensament. (Els experts en meditació no estarien d’acord amb ell; hi ha drogues que enterboleixen la ment).

Existeix l’addicció al pensament. Així la tipifica el mestre espiritual Eckhart Tolle. Segons ell, no deixar de pensar és com no deixar de fumar o de beure. Sosté que el pensament és com una droga que ens ha estat subministrada durant molt de temps. De manera que la majoria de gent es resisteix a deixar de pensar.

El pensament, imprescindible per a segons què (per dissenyar aquest blog –gràcies, Carolina–, per construir una casa), no és una eina útil per percebre l’amplitud de la vida, i, ni molt menys, per viure-la. Tolle recomana practicar “l’estat de no pensar”. Anar més enllà del pensament, a través de la meditació, o l’atenció plena. Encara que sigui durant uns instants. “Molta de la hiperactivitat de la ment és un intent d’escapar de la simplicitat del moment present”.

El món està canviant, les seves estructures econòmiques, polítiques, les seves fronteres. I tanmateix, no canvia el vell paradigma basat en allò mental. No som els nostres pensaments, de la mateixa manera que no som els nostres dolors d’estómac.

Tolle sosté que els dogmes –religiosos, polítics, científics– sorgeixen de la creença errònia que el pensament pot contenir i tancar la realitat o la veritat. “Els dogmes són presons conceptuals col·lectives”. “Res ha causat més patiment a la humanitat que els seus dogmes”, afirma.

Quin és l’error bàsic?

La identificació amb el pensament.

photo credit: lo.tangelini via photopin cc

Enviar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *