Connectar amb l’experiència d’estar viu


estar-vivo 1

 

Hi ha una experiència d’estar viu, i en aquesta experiència és on es troba el plaer. No en la narrativa mental del que sóc, o el que tinc, o el que hauria de tenir. No en la narrativa mental del sistema, amb les seves expectatives de futur i la falsa problematització de la realitat.

De tot plegat vam parlar-ne l’altre dia amb l’Andrés Martín Asuero, expert en mindfulness. Amb ell vaig tenir el plaer de conversar a la Festa de la Primavera del Foro de Recursos Humans de Foment del Treball, al recinte modernista de Sant Pau. Va ser una tarda agradable, presidida per l’Anna Bisart, durant la qual vam parlar de com augmentar la consciència del moment present a les organitzacions. Si portem l’atenció al moment present, si no especulem amb el futur, no hi ha estrès ni ansietat (la segona causa de baixa laboral a Catalunya). Una metgessa em va dir que malgrat que havia de visitar moltíssims pacients al dia, si no mirava l’agenda, és a dir, si atenia en cada moment a la persona que tenia davant, no s’estressava.

La clau rau en reduir els processos mentals. No cal rumiar tant. La ment hauria de ser un instrument al nostre servei; no al revés: no ser nosaltres esclaus d’ella. Es tracta d’aprendre a estar en l’experiència. Això no vol dir, necessàriament, viure moltes experiències. S’ha posat de moda “regalar experiències” (jo he estat el primer a regalar-les), però en el fons no es tracta de viure molta quantitat de tot, com sembla desitjar el sistema, sinó limitar-se a viure, és a dir, deixar que la vida s’expressi tal com és. Moltes experiències, com diu Pablo d’Ors, desplacen i fins i tot anul·len la veritable vida, que és una altra cosa, que és aquí, al nostre fons. “La quantitat d’experiències i la seva intensitat només serveix per atordir-nos. No estem fets per a la quantitat, sinó per a la qualitat”.

La pau és aquí i ara; també pot ser a la feina. Com podem connectar amb el nostre fons, que és pau? Amb la respiració. O amb el nostre cos. Per això l’altre dia, a Sant Pau, dues-centes persones vam acabar fent-nos massatges els uns als altres, abraçant-nos i ballant. Els nostres rostres es van transformar. Com va dir Mikah de Waart, que va tancar l’acte, ser feliç és una decisió.
esetar-vivo

 

 

Enviar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *