Com fer que el temps passi més a poc a poc


dilatar 2

Un col·lega periodista de cultura de TV3 em diu, arran de la publicació de La terapeuta.

-Ja fa 5 anys, que vas publicar El Silenci? Déu meu; sembla que va ser ahir. El temps passa cada vegada més de pressa. Deu ser que ens estem fent grans.

Recomano al col·lega periodista el treball de Steve Taylor, antropòleg i professor de la Universitat de Manchester. Taylor estudia per què el temps transcorre a diferents velocitats; i com dilatar-lo. Sí, dilatar el temps.

Taylor sosté que si volem dilatar el temps, necessitem viure experiències noves. Quan de nens totes les nostres impressions i percepcions eren fresques, semblava com si no existís el temps. Un dia era etern.

Però a mesura que ens fem grans, ens desconnectem de la realitat. Ens repetim una vegada i una altra la nostra pel·lícula mental. Si volem que el temps passi més a poc a poc, Taylor recomana viatjar, anar a la feina prenent noves rutes, comprar noves revistes, conèixer gent nova i fer coses que fins ara no havíem fet, acomodats a la rutina. En definitiva, es tracta de viure. Es tracta de canviar la forma de percebre el món. Una percepció més fresca. La vida és efímera, però els seus dies poden ser immortals.

A Taylor se li va morir una amiga amb 35 anys. I malgrat el terrible dolor, tenia un consol: la noia havia viatjat i viscut molt, en el sentit que havia provat coses noves, diferents. Psicològicament, em va dir aquest antropòleg, era com si hagués viscut 70 anys. No passaria el mateix si hagués passat mitja vida asseguda davant del televisor. La tele ens adorm, em va dir Taylor, i una vida davant de la tele és una vida més curta (psicològicament). Els períodes d’avorriment i inactivitat deixen molts menys records que els períodes d’activitat. Per tot això, he pres dues decisions: deixar la meva tele a un amic, i volar en avioneta. Sempre m’ha fet por volar en una avioneta. Encara tinc molta por. El resultat serà diàfan: o el temps es dilatarà, o ja no hi haurà més temps.

1 Comentari

  1. És veritat!!! quan fas coses diferents, sobre tot entre setmana, i fóra de l’habitual, sembla que els dies són més llargs. Això també em passa quan vaig de vacances, dos o tres setmanes a l’apartament de sempre. Els primers dies que és quan ens situem, ens retrobem amb les persones que fa un any que no veig, quan tinc fam de veure tots els llocs altra vegada i no paro, els dies són “més llargs”. Quan ja porto dies i m’acomodo al lloc sembla que el temps s’acurta.
    El pas del temps…mirem de dilatar-lo i si no podem allargar-lo al menys que sigui ben ample.

    Publica una resposta

Enviar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *