La Terapeuta


Un dels temes de La terapeuta és l’ansietat. La novel·la està poblada de personatges ansiosos. El protagonista, Hèctor Amat, és perfeccionista. Com es diu a la novel·la, l’ansietat i el perfeccionisme són la cara i la creu de la mateixa moneda. Moltes dones pateixen ansietat. En certa manera, la societat els exigeix que siguin dones perfectes. Treballadores perfectes, mares perfectes, esposes perfectes, amants perfectes. L’ansietat està garantida. I després hi ha la por del futur. A la nostra societat, la por condiciona l’economia, les feines i els hàbits. Les nostres conductes, les nostres relacions. I de la por sorgeix l’ansietat. L’angoixa està relacionada amb el passat, amb els temes no resolts. L’ansietat, amb l’anticipació del futur. Un dels motius pels quals la nostra societat està malalta és la seva obsessiva anticipació del futur: la por de perdre la feina. La por del que passarà però encara no ha passat. La por del que potser no passarà mai. Contractem tota mena d’assegurances “per si de cas”. Assegurances mèdiques, per si de cas ens agafa quelcom; assegurances per si patim accidents de cotxe, per si s’incendia el nostre pis, per si ens roben. Per si ens quedem sense la pensió de jubilació. Sí, l’ansietat està...

Llegir més
Algú no pren tranquil•litzants?

Algú no pren tranquil•litzants?


Publicat Por en gen. 8, 2014

Aquests dies, arran de la publicació de la novel·la La terapeuta, parlo amb amics, coneguts i saludats del tema de l’ansietat. L’escritor David Martí m’explica a La Casa del Llibre del Passeig de Gràcia de Barcelona, durant la presentació del seu llibre El guerrer adormit, que fins fa pocs anys era un executiu a qui les coses anaven bé. Aparentment. Per aguantar el ritme, prenia diversos tranquil·litzants al dia. I el seu cos tenia una rutina setmanal: un atac d’ansietat, cada divendres, a les tres en punt de la tarda. “Els tranquil·litzants són les drogues d’aquesta època”, diu la Rut, una de les protagonistes de La terapeuta. Drogues legals, acceptades socialment; però drogues, al capdavall. Una treballadora de La Caixa m’explica, també, la seva addicció al Trankimazin. El pren des de fa gairebé un any, després de divorciar-se. L’hi va receptar el metge de capçalera per “aturar el cop”. Parlo de tot això dinant amb una amiga metgessa, A., i pateix un atac d’ansietat enmig del dinar. El que faltava. M’ho diu després d’haver-lo patit. Jo li he notat l’ànim tèrbol, però no he notat res més. Em comenta que, de tant en tant, recorre als tranquil·litzants caducats que té a casa. Li pregunto, per canviar de tema, si també de iogurts caducats. Vaig a fer-me unes anàlisis de sang rutinàries i la infermera, bona lectora de novel·les, em diu que ella, als quaranta anys, ha descobert l’ansietat. – Qui m’ho havia de dir. No m’atreveixo a preguntar-li si pren tranquil·litzants. Em clava l’agulla. Respiro profundament, per si de cas. photo...

Llegir més