Llibres

Publicacions de Gaspar Hernàndez

Últimes entrades al blog

Més sobre el Gaspar i les seves reflexions.

Enric Corbera, un personatge de novel.la

Enric Corbera, un personatge de novel.la

Durant la primavera de 2013, vaig descobrir a YouTube un paio que deia que el món no existeix. Que tot és un somni. La meva primera reacció va ser esclafir a riure. Ves per on, vaig pensar. Quina desil·lusió! No obstant això, el missatge d’aquell home era profundament espiritual, per bé que ell no vestia cap túnica, ni meditava, ni feia rituals. Assegurava que darrere seu no hi havia cap organització, cap secta, cap religió. Renegava, parlava pel broc gros, bevia Coca-Cola i deia que parlava per a les “marujas”. Era un dels nous fenòmens d’internet, persones anònimes que d’un dia per l’altre es converteixen en celebritats, tot i no comptar amb l’empenta dels mitjans de comunicació. Alguns dels seus vídeos havien estat reproduïts més d’un milió de vegades. Es deia Enric Corbera, i havia registrat un mètode de curació sobre el qual perorava en universitats de Llatinoamèrica. El to que feia servir no tenia res d’acadèmic. Continuava dient que parlava per a les “marujas”, i encara que fos...

Veure entrada
Política i felicitat en un centre de ioga

Política i felicitat en un centre de ioga

  L’altre dia vaig tenir el privilegi d’inaugurar el nou centre de ioga Mandiram Urquinaona, una mena de temple blanc, càlid i acollidor, amb un silenci net que ja no es troba a Barcelona. En el fons, les grans professionals que el dirigeixen m’hi havien convidat per parlar del meu llibre. Però, com que porto mesos parlant de La Terapeuta, quan vaig sortir a l’escenari (és un dir, no hi havia escenari; estàvem asseguts al terra de fusta), vaig decidir no parlar del meu llibre. El llibre, vaig dir, ja parla per si sol. Uns futurs estudiants de Polítiques i Dret m’acabaven d’entrevistar per a un treball i m’havien informat que abans havien entrevistat els alcaldables de Barcelona i que només un d’ells els havia dit que apostava per la felicitat dels seus ciutadans (els altres, davant de preguntes sobre el tema de la felicitat, s’havien quedat de pedra). Aprofitant l’ocasió, al centre de ioga Mandiram, vaig parlar de política i felicitat. Vaig preguntar retòricament quin sentit té fer...

Veure entrada
No estem determinats pels gens

No estem determinats pels gens

  Una de les preguntes del milió: per què no s’investiga més, molt més, l’anomenat efecte placebo. Hi ha malalts que es curen creient que estan prenent un medicament quan en realitat estan prenent substàncies sense cap poder farmacològic, com ara aigua o sucre. Malgrat que als seus assajos constaten l’efecte placebo cada dia –de vegades en percentatges molt alts– les companyies farmacèutiques no l’investiguen. “Potser no se’ns ha dit tota la veritat sobre el tema”, afirma el neurocientífic Joe Dispenza, amb qui dimarts passat vaig tenir el plaer de conversar a la Casa del Llibre de Barcelona, presentant el seu últim llibre El placebo eres tu (Urano). Fa 5 anys vaig publicar una novel·la, El silenci (Destino), en què una dona, Umiko, es volia curar d’un càncer amb la ment. Més d’un i de dos crítics van dir que la novel·la els havia agradat però van afegir que era inversemblant que algú es volgués curar amb la ment (la novel·la estava basada en fets reals). Doncs bé, l’altre...

Veure entrada